Organitzar la nostra notes (estics) i crear murals online podent visualitzar-les a través d'un navegador des de qualsevol equip amb connexió a internet, independentment del sistema operatiu utilitzat, pugues ser-nos de gran ajuda. Lino It és una eina que ens proporciona aquesta funcionalitat, a més de poder publicar en la nostra corchera virtual fotos, vídeos i URL`s amb comentaris i possibilitat de envio als nostres grups, tant de manera pública com a privada.
Lino It és una eina molt senzilla d'ús amb la qual podem crear la nostra pissarra virtual i presentar en ella notes tipus post-it (cridades estics), imatges comentades, URL´s de pàgines web i vídeos de Youtube, Vimeo i Ustream. És un bon recurs per a l'aula, doncs ens permet disposar de diversos llenços o murals en els quals poder presentar la informació agrupada per temàtiques, àrees, projecte...
Fer un mural amb Lino It és molt sencill, solament has de seguir aquestos simples pasos:
1. En primer lloc, haurem d'accedir a la pàgina web WWW.LINOIT.COM i registrar-nos.
La eina principal en la que anem a treballar és el "convos" (mur on pegarem els nostres post-its) El nostre convas l'hem de crear de cero, sense triar ninguna plantilla ja que aquestes tenen certes limitacions.
2. Punxem en "crear nou convas" (hem de fer-ho públic per a que tothom puga veure-lo) Per a fer-ho, triarem la tercera opció "everyore may post...)
3. Seleccionem una foto de fons i un color, que serà el que aparega com a fons del nostre Convas. En el meu cas, he seleccionat una foto sense color d'un mapa d'Espanya.
4. On posa "TAG" classifiquem el nostre post-it (posem breument quin és el tema).
5. Una vegada creat el nostre Convas, trobem a la part superior dreta el menú principal, en ell trobem:
- Seleccionar el color del Post-it que anem a afegir. En el meu cas, en cada post-it he triat un color per a fer-ho més animat.
- Afegir una fotografia. A més podem afegir un comentari sobre aquesta fotografia. La seleccionem des del nostre ordinador. En el meu cas, hem afegit una fotografia d'un mapa en forma d'activitat.
- Afegir un video. Hem de copiar l'enllaç del video a youtube i el peguem en aquesta opció. En el meu cas no hem triat cap video, però és una forma molt interesant d'afegir informació.
- Tenim l'opció d'amagar el nostre post-it donant-li al icono de "peel off". D'aquesta manera s'eliminarà.
- A l'icono del clip podem seleccionar documents, fitxers, etc. i pujar-los com a font d'informació.
- A l'icono últim (dreta) on apareix un full trasparent, podem agrupar diversos post-its que tinguen el mateix tema, o per altra balda, posar titols.
- Al punxar en el incono de informació podem copiar l'enllaç per a pegar-ho al blog o enviar-ho per correu
- L'opció "highligh new" ens ordena els pos-it cronològicament.
6. Per altra banda, podem crear grups a LinoIt on pots pujar els teus convas i que asoles els vegen els membres del grup. Açò es fa punxant a l'opció "Create new group". EL MEU CONVAS. OPINIÓ PERSONAL I APORTACIONS A L'AULA:
Per últim, ací els adjunte el meu Convas creat amb Raquel Niñoles Mora.
En ell tractem el tema dels rius d'Espanya. Està pensat per als últims cicles de primària, a la materia de Naturals. Aquesta és una forma d'aprendre i fer activitats novedossam, en la que intentem que els nostres alumnes mostren més interés per la materia i tinguen ganes de fer deures i aprendre coses noves.
Tots sabem que aprendre els noms dels rius és una feina aborrida, però si ho fem de forma novedosa potser que parega del tot interessant i divertit. Amb aquesta nova eina hem tractat tant la teoria com la pràctica d'aquest tema. Per una banda, hem posat informació en la que els alumnes poden consultar els seus dubtes i tindre més informació detallada del tema, per altra banda, hem fet exercicis de repás relacionats amb la informació prorpocionada. Uns dels exercicis són teorics, en els que els alumnes han de buscar a la informació proporcionada la resposta correcta. I altres són més pràctics, com el cas de completar el mapa amb les paraules adequades.
Com a futura docent pense que aquesta eina és molt interessant, ja que tractem la matèria d'una manera més divertida i dinàmica, la qual cosa pot fer que els alumnes se interesen més en conèixer i aprendre.
Altra forma d'utilitzar-ho per a l'aula seria fer un diari de classe, on apareguera tot el que han de fer els alumnes: deures, excursions, treballs, lleguir llibres, etc.També podriem pujar fotos de la classe, com per exemple de una excursió, d'una presentació, etc.
Açò faria que tinguessin tota la informació junta i mai oblidaren el que han de fer.
La primera, és que és lliue, això significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al ser ús.
La segona, es que el sistema ve acompanyat del codi font.
2. Software Lliure (Programari lliure)
- Llibertat d’usar el programa amb qualsevol propòsit,
d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teues necessitats,
de distribuir còpies,
de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.
3. Avantatges i desavantatges del software lliure.
AVANTATGE:
- Estalvis de gran quantital de dinerns en l’adquisició de llicències.
- Combat efectiu a la còpia il.lícita de programari
- Eliminació de barreres de presupostos.
- Molt col.laboradors de primera línea amb ganes d’ajudar.
-Temps de desnevolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menos per l’àmplia disponibilitat d’eines i lliberies.
- Les aplicacions són fàcilment auditables abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades.
-Tendeix a ser molt eficient (Per que molta gent ho optimitza, millora)
-Tendeix a ser molt divers: la gente que contribueix té moltes necessitats diferents i aixó fa que el programari estigui adaptar a una quantitat més gran de problemes.
DESAVANTATGES:
- La corba d’aprenentatge és major
- El programari lliure no té garantia provinent d’autor.
- Es necessari dedicar recursos a la reparació d’errates.
- No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia.
-Les interficíes amigables amb l’usuari (GUI) i la multimèdia tot just d’estan estabilitzant.
-L’usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de tasques.
- La diversitat de distribucions, mètode de emmagatzenament, licències d’ús, eines amb una mateixa fi, etc. poden crear confusió.
4. Lliurex:
LliureX és una distribució GNU/Linux, està basat completament en programari Lliure i és gratuit, a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.
AMPLIACIÓ:
LINUX:
Linux és un nucli lliure de sistema operatiu basat en Unix.3 És un dels principals exemples de programari lliure. Linux està llicenciat sota la GPL v2 i està desenvolupat per col·laboradors de tot el món. El desenvolupament del dia a dia té lloc en la Linux Kernel Mailing List Arxive
El nucli Linux va ser concebut pel llavors estudiant de ciències de la computació finlandés, Linus Torvalds, en 1991. Linux va aconseguir ràpidament desenvolupadors i usuaris que van adoptar codis d'altres projectes de programari lliure per al seu ús en noves distribucions. El nucli Linux ha rebut contribucions de milers de programadors de tot el món. Normalment Linux s'utilitza al costat d'un empaquetat de programari, cridat distribució Linux i servidors.
- Ús més eficient de RAM, CPU i disc.
- Altament flexible, especialment si el que vols fer és programació. Idoni per a programació multihilo i multiproceso.
- De codi obert, la qual cosa facilita que entre tots els usuaris puguem millorar-ho.
- Molt poques vegades es penja, i, de fer-ho, es reinicia solament en comptes d'haver d'apagar-ho i tornar-ho a encendre.
- Molt poc vulnerable enfront de malwares. De fet, jo crec que un hacker que solament sàpia fer virus per a Windows puga fer-los per a Linux, ja que aquest, d'entrada, guarda les contrasenyes xifrades.
- Que jo sàpia, no es torna més i més lent conforme ho uses
- Quasi sempre et troba de forma automàtica els drivers dels teus dispositius . Si per ventura els problemes apareixen amb els drivers de les impressores. Però tot es caminarà.
- Aprens a manejar comandos
- Molts paquets els pots instal·lar des d'un repositori sense haver de cercar-los en Internet.
- És gratuït, excepte algunes distribucions. En qualsevol cas, és programari lliure.
Inconvenients:
- No està encara molt estès..
- No és tan intuïtiu com altres.
El programari lliure (en anglès free programari, encara que aquesta denominació també es confon a voltes amb "gratis" per l'ambigüitat del terme "free" en l'idioma anglés, per la qual cosa també s'usen "lliure programari" i "Logical lliure") és la denominació del programari que respecta la llibertat de tots els usuaris que van adquirir el producte i, per tant, una vegada obtingut el mateix pot ser usat, copiat, estudiat, modificat, i redistribuït lliurement de diverses formes. Segons la Free Programari Foundation, el programari lliure es refereix a la llibertat dels usuaris per a executar, copiar, distribuir, i estudiar el mateix, i fins i tot modificar el programari i distribuir-ho modificat.
El programari lliure sol estar disponible gratuïtament, o al preu de cost de la distribució a través d'altres mitjans; no obstant açò no és obligatori que siga així, per tant no cal associar programari lliure a "programari gratuït" (denominat usualment freeware), ja que, conservant el seu caràcter de lliure, pot ser distribuït comercialment ("programari comercial"). Anàlogament, el "programari gratis" o "gratuït" inclou en ocasions el codi font; no obstant açò, aquest tipus de programari no és lliure en el mateix sentit que el programari lliure, llevat que es garantisquen els drets de modificació i redistribució d'aquestes versions modificades del programa.
Tampoc ha de confondre's programari lliure amb "programari de domini públic". Aquest últim és aquell programari que no requereix de llicència, doncs els seus drets d'explotació són per a tota la humanitat, perquè pertany a tots per igual. Qualsevol pot fer ús d'ell, sempre amb finalitats legals i consignant la seua autoria original. Aquest programari seria aquell l'autor del qual ho dóna a la humanitat o els drets de la qual d'autor han expirat, després d'un termini explicat des de la mort d'aquest, habitualment 70 anys. Si un autor condiciona el seu ús sota una llicència, per molt feble que siga, ja no és del domini públic.
LliureX és un sistema operatiu i una col·lecció d'aplicacions
LliureX té un sistema operatiu com el són Microsoft Windows, Apple Mac OSX o Google Android. Un sistema operatiu és el conjunt de programes que gestiona els recursos físics de l'ordinador i proveeix de serveis bàsics als programes d'aplicació. Juntament amb el sistema operatiu, són necessaris altres programes per a poder realitzar tasques útils amb l'ordinador: els programes d'aplicació. Els més coneguts són els programes ofimáticos, els navegadors web i els reproductors multimèdia que, per descomptat, tenen alternatives lliures en LliureX.
Al conjunt que forma el sistema operatiu amb una selecció concreta d'aplicacions se li denomina distribució. Així doncs, LliureX és una distribució educativa que està basada principalment en Ubuntu i Debian.
LliureX és programari lliure
A diferència de Microsoft Windows o Apple Mac OSX, LliureX és programari lliure. El paradigma del programari lliure fomenta la col·laboració, la compartició de coneixements (ben comú) i l'autonomia dels seus usuaris.
LliureX té avantatges
Gràcies al fet que LliureX és programari lliure, ens proporciona una sèrie d'avantatges. Algunes d'elles són: sota cost d'adquisició (en el nostre cas, nul), innovació tecnològica (incorporant les últimes novetats), independència del proveïdor (som nosaltres mateixos), escrutini públic (qualsevol pot veure el codi font), adaptació del programari (a les necessitats demandades) i localització d'idiomes (per a tenir el sistema en valencià i castellà, entre uns altres). Pots obtenir més informació en l'apartat de "Per què és lliure?"
Provar LliureX
Si encara així, no ho tens clar, pots provar LliureX usant solament un pendrive amb l'avantatge de no tocar el disc dur. Si t'agrada i decideixes provar una mica més, tens la possibilitat d'usar doble arrencada (és recomanable tenir un nivell d'usuari mitjà). INFORMACIÓ LLIUREX
ENLLAÇOS DE INTERÉS:
En aquesta presentació feta per un alumne de 4t de la ESO podem coneixer més en profunditat en que consisteix el programari lliure. Ens explica què és, la seua hitòria, quins són els programaris lliures destacats i els llocs en la web on podem trobar-los.
En aquesta presentació de diapositives es presenta lliurex, comentant quines són les seues funcions, mostrant imatges de mostra, etc.
Paul Brown, director de la revista Linux Magazine, explica a aquest video els avantatges de Linux sobre altres sistemes operatius. Un video interesant si volem saber més d'aques programa.
COMENTARI PERSONAL I APORTACIONS A L'AULA
Despres de conèixer un poc més què és el programari lliure, quines són les seues funcions i quins els deus avantatges i desavantatges hem de saber que és una eina del tot interessant per a utilitzar a l'aula.
Les institucions educatives han de utilitzar i ensenyar amb softwares lliures pequè és l'únic que els permet cumpli amb les seus misions fundametals: difundir el coneixement i ensenyar als estudiants ser bons internautes i fer un bon ús d'internet
Jo com a futura mestra tinc clar que utilitzaria aquest software a l'aula, ja que és públic i gratuit i açò facilitaria la seua obtenció i ajudaria a estalviar molst diners, i més encara hui en dia, que s'ha reduit el presupost en educació. A més, és fàcil d'utilitzar i molt segur.
1.- Definició i característiques de les Xarxes socials.
·Característiques:
·Són xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport informació i un sentit de pertinença
i identitat social.
·Son grups de persones amb alguns interessos similars que es comuniquen a través de projectes.
·Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna es comparteixen uns valors, unes normes i un llenguatge en un clima de confiança.
·Son llocs web que ofereixen serveis i funcionalitats de comunicación diversos per mantindre en contacte els usuaris de la xarxa.
·Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs wikis etc. en una mateixa interficie.
·Com exemples de xarxes socials més importats destaquen: Twitter, Facebook, MySpace, Ning, Second Life, Tuenti.
2.- Tipus de Xarxes socials
·Xarxes personals.
·Xarxes temàtiques.
·Xarxes profesionals. .
3.-Facebook i Twitter
- Facebook
·Facebook es un lloc web de xarxes socials creat per Mark Zuckerberg i fundat per Eduardo Saverin, Chris Hughes, Dustin Moskovitz i Mark Zuckerberg.
·Originalment era un lloc per a estudiants de la Universitat d’Harvard, però actualmente està obert a qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic.
·Disposa d’una llista d’amics i un grup de pàgines o es pot reunir gent d’interessos comuns.
·Existeix la possibilitat d’incloure fotos i videos al mur.
- Twitter.
·La xarxa permet manar missatges de text pla de baixa grandaria amb un màxim de 140 caràcteres, cridats tweets, que es mostren en la página principal de l’usuari.
·Els usuaris poden subscriure’s als tweets d’altres usuaris.
·Per defecte, els missatges són publics, podent difondre’s privadament mostrant únicament a seguidors.
AMPLIACIÓ:
QUÈ ÉS UNA XARXA SOCIAL:
Una xarxa social és una estructura social composta per un conjunt d'actors (tals com a individus o organitzacions) que estan connectats per díades denominades llaços interpersonals, que es poden interpretar com a relacions d'amistat, parentiu, entre uns altres.
La recerca multidisciplinària ha mostrat que les xarxes socials operen en molts nivells, des de les relacions de parentiu fins a les relacions d'organitzacions a nivell estatal (es parla en aquest cas de xarxes polítiques), exercint un paper crític en la determinació de l'agenda política i el grau en el qual els individus o les organitzacions aconsegueixen els seus objectius o reben influències. L'anàlisi de xarxes socials estudia aquesta estructura social aplicant la teoria de grafs i identificant les entitats com a "nodes" o "vèrtexs" i les relacions com a "enllaços" o "arestes". L'estructura del graf resultant és sovint molt complexa. Com s'ha dit, En la seua forma més simple, una xarxa social és un mapa de tots els llaços rellevants entre tots els nodes estudiats. Es parla en aquest cas de xarxes "soci cèntriques" o "completes". Una altra opció és identificar la xarxa que embolica a una persona (en els diferents contextos socials en els quals interactua); en aquest cas es parla de "xarxa personal".
La xarxa social també pot ser utilitzada per a mesurar el capital social (és a dir, el valor que un individu obté dels recursos accessibles a través de la seua xarxa social). Aquests conceptes es mostren, sovint, en un diagrama on els nodes són punts i els llaços, línies. Xarxa social també se sol referir a les plataformes en Internet. Les xarxes socials d'internet el propòsit de les quals és facilitar la comunicació i altres temes socials en el lloc web.
La història de Facebook va començar en la universitat americana d'Harvard. Va nàixer com una eina que permetia als estudiants romandre en contacte entre ells, intercanviar-se notes sobre els cursos i organitzar tot tipus de reunions estudiantils. Al setembre de 2006 es va obrir a tots els públics, tancant aqueix any amb més de 140 milions d'usuaris.
Com funciona Facebook?
Després de crear-se un compte, el sistema et dirà qui dels teus contactes de la teua llibreta de correu electrònic tenen ja un perfil en Facebook . Selecciona aquells que vulgues que estiguen en la teua xarxa d'amics. Facebook els enviarà un mail perquè confirmen la sol·licitud d'amistat. A continuació, Facebook et suggereix que convides a la resta dels teus contactes que encara no tinguen perfil, al fet que li'l creuen. T'aconsellem que deselecciones aquesta llista o faces clic sobre el botó “ignorar” per a poder continuar.
La plataforma de Facebook
–com la major part de les xarxes socials- et permet publicar i fer visibles les dades que tu vulgues. Si no vols publicar gens, l'única cosa que apareixerà serà el teu nom i/o adreça d'e-mail. Però també pots triar fer públic la teua data de naixement, el teu lloc de residència, el teu estat civil, les teues creences religioses o polítiques, la teua carrera professional, les teues aficions, etc. Açò explica com, recentment, una revista ha aconseguit refer la vida d'un internauta triat a l'atzar, reagrupant totes les informacions d'ell disponibles sobre diferents llocs en internet. Ni Facebook ni la resta de les xarxes socials obliguen als usuaris, en cap cas, a divulgar informació i, a més, ofereixen mitjans per a limitar les persones per a els qui estan accessibles els perfil és i les dades personals (veure més en “I la vida privada?”).
A través de Facebook, també pots compartir altres tipus d'informació, per exemple, publicar un vídeo o una notícia que hages trobat interessant o divertida (amb els marcadors socials disposats a tal fi en diferents plataformes (com YouTube), periòdics digitals nacionals, etc.) o també xarrar amb els teus amics a través del mur (una nota escrita i visible per a tota la xarxa d'amics de cada persona). Aquestes accions són visibles per a tots els teus amics. Si ho prefereixes, pots enviar missatges privats gràcies a una safata de correu disponible per a cada usuari de Facebook. D'altra banda, hi ha una multitud de petits test, sondejos, jocs, etc. cridats “aplicacions”, que estan disponibles en aquest *site. Sempre que acceptes participar en un d'aquests jocs o aplicacions, autoritzes al creador de l'aplicació a accedir a les teues dades personals disponibles en el teu perfil i a utilitzar-los.
La gran diferència entre Facebook i les altres xarxes socials, és el dinamisme del lloc: en lloc d'un perfil estàtic que arreplegue solament la informació que et concerneix, en connectar-te, arribes a una pàgina d'inici que et manté al corrent de tot el que han fet els teus amics en Facebook recentment (si han actualitzat el seu estat, si han agregat fotos, si s'han fet d'algun grup, si han creat un esdeveniment...).
I la privadesa? Protegeix-te:
El millor que pots fer per a preservar la teua intimitat és preocupar-te per protegir les teues dades personals.
Quan cregues el teu perfil, has d'assegurar-te de completar els paràmetres de privadesa del compte. En Facebook, pots controlar qui pot veure la teua informació personal, el teu perfil i les teues fotos. Pots limitar l'accés a cada aplicació que *utilzas perquè no ho veja ningú, ho vegen només els teus amics, els amics dels teus amics, les teues xarxes i els teus amics, tothom o només les persones que autoritzes (utilitzant l'opció “personalitzar”).
Que és Twitter? Twitter és una aplicació web gratuïta de microblogging que reuneix els avantatges dels blogs, les xarxes socials i la missatgeria instantània. Aquesta nova forma de comunicació, permet als seus usuaris estar en contacte en temps real amb persones del seu interès a través de missatges breus de text als quals es denominen Updates (actualitzacions) o Tweets, per mitjà d'una senzilla pregunta: Què estàs fent?.
Com funciona?
Els usuaris envien i reben updates d'altres usuaris a través de breus missatges que no han de superar els 140 caràcters, via web, telèfon mòbil, missatgeria instantània o a través del correu electrònic; i fins i tot des d'aplicacions de tercers, com poden ser Twitterrific, Facebook, Twitterlicious, Twinkle, i moltes altres.
En la secció del teu perfil pots estar al dia tant dels teus seguiments (following_profile) com dels teus seguidors (followers_profile). A més de cercar amics, familiars, companys o altres persones del teu interès, Twitter també ofereix altres opcions, com cercar en altres xarxes, convidar a amics per email o seleccionar a usuaris recomanats.
Com es va desenvolupar el projecte?
Quan Dorsey va veure l'engegada de la missatgeria instantània, aquest es va preguntar si el rendiment del programari de l'usuari podria ser compartit entre amics fàcilment. Llavors es va reunir amb els fundadors de Odeo (website d'agregació i publicació podcast).
Van construir un prototip de Twitter al març de 2006 en tan sols dues setmanes i a l'agost de 2006 van llançar el producte. A l'octubre d'aqueix mateix any, Odeo es va reformar passant a cridar-se *Obvious Corp. El servei va adquirir popularitat ràpidament, guanyant al març de 2007 el premi South by Southwest Web *Award en la categoria de blog. Al maig de 2007 Obvious va derivar en la companyia Twiter Incorporated.
A l'abril de 2008 Twitter va anunciar en el seu blog que havia creat una versió de Twitter per als usuaris japonesos.
El ràpid creixement de Twitter para molts radica en la seua simplicitat. La generació de SMS ha vist en aquest recurs una via ràpida de comunicació a temps real. Però les estadístiques han demostrat que aquest tipus de fenòmens (Myspace, Facebook) han patit un gradual declivi al voltant de l'any del seu auge.
ENTREVISTA AL CONGRÉS DE TECNOLOGIES I SOCIETAT (J.L. ORIHUELA)
Quina importància poden tenir les xarxes socials en l'educació? Com poden incorporar-se a les aules?
Les xarxes socials, a més de plataformes de comunicació entre parells, són immensos repositoris de coneixement universalment accessibles i permanentment actualitzats. Cap sistema educatiu que es precie hauria de prescindir d'aqueix recurs. La incorporació de les xarxes a l'aula exigeix un canvi en la cultura organizacional dels centres i en els enfocaments pedagògics.
Que els alumnes puguen accedir a les xarxes socials des de les aules, és una ajuda o actualment suposa més una distracció?
L'accés dels alumnes a les xarxes en l'aula hauria d'integrar-se amb els objectius i mètodes didàctics de cada curs: usar la tecnologia per a aprendre millor i més ràpid, però també analitzar i criticar la manera en el qual l'adopció de tecnologia transforma la cultura.
Quin paper poden tenir les noves tecnologies en l'aprenentatge?
Totes les tecnologies de la informació tenen, per definició, caràcter cognitiu. El que ocorre, és que tradicionalment l'educació formal ha tingut dificultats per a apropiar-se amb finalitats didàctiques de les tecnologies contemporànies. Avui, quan la innovació tecnològica es produeix d'una manera tan accelerada, la distància entre les eines disponibles i els seus usos pedagògics es fa cada vegada major. La gran paradoxa és que els anomenats “nadius digitals”, de fet, aprenen tot el temps amb les tecnologies emergents, solament que en general fóra de l'aula.
Cap a on van les xarxes socials?
L'extensió de les xarxes socials tendirà a convergir amb la quantitat d'usuaris de mòbils a nivell mundial (que ja supera els sis mil milions, quan Facebook, per exemple, ha arribat als mil milions d'usuaris). Els telèfons seran cada vegada més intel·ligents, l'accés a cobertura de dades se seguirà estenent i les aplicacions “socials” dels mòbils seran el seu ús dominant.
Ofereixen eines interactives i eficaces per a l'ensenyament i l'aprenentatge. A més, la integració d'eines i aplicacions (fòrums, blogs, xat, email, missatgeria electrònica), per part d'aquests serveis proporciona un escenari molt adequat per a la pràctica de la majoria de les activitats pròpies del treball en entorns online.
Permeten que el professor que utilitza aquests recursos ensenye als seus estudiants a adquirir capacitats perquè es valguen per si mateixos, i seguisquen aprenent en un món sotmès a un procés accelerat de canvi i transformació.
No solament permeten la transmissió de coneixements i la col·laboració entre persones, sinó que, a més, desenvolupen competències tecnològiques imprescindibles per a operar en contextos diversos i complexos.
Fan possible que els estudiants desenvolupen habilitats i aptituds tals com la socialització, el treball en equip o la importància de compartir.
Ajuden a professors i estudiants a prendre consciència sobre la importància de la identitat digital i els processos socials de participació, formació de l'opinió i presa de decisions que caracteritzen a una societat avançada i democràtica.
Permeten que els estudiants aprenguen “fent coses”. D'aquesta manera, els processos cognitius evolucionen a través de la transformació i manipulació de la informació, desenvolupant el que es coneix com a capacitats cognitives d'alt nivell, tals com el raonament, la capacitat de síntesi i anàlisi i la presa de decisions.
Constitueixen, des del punt de vista del professorat, una magnífica oportunitat per a l'aprenentatge, la formació permanent i el desenvolupament professional, així com un escenari cada vegada més freqüent d'intercanvi d'experiències, notícies i contacte personal. Sobre tots aquests aspectes aprofundirem en la pàgina dedicada als Entorns i xarxes d'aprenentatge personalitzats.
En aquesta presentació podem trobar aplicacions educatives molt interessants per a la nostra activitat docent. Ja que com hem vist, les xarxes socials no solament es poden utilitzar com a medi de comunicació o entreteniment.
En aquesta presentació podem conèixer més en profunditat la utilitat que fan els joves de les xarxes socials a internet. També podrem veure quins són els riscos de aquestes eines i com es poden evitar.
Per últim, en aquest vídeo podem veure un petit documental/montage sobres les xarxes socials en l'actualitat i com afecten a l'educació, com fer un d'elles, etc.
COMENTARI PERSONAL I APORTACIONS PER A L'AULA
com em pogut veure, les xarxes socials tenen moltes funcions, no solament les que tots coneixem (comunicar-nos, xatejar, pujar videos i fotos, etc.) Les xarxes socials poden sen una eina molt important per a l'educació si fem una bon ús d'elles. Com em llegit a l'entrevista de l'ampliació, les xarxes socials, a més de plataformes de comunicació entre parells, són immensos repositoris de coneixement universalment accessibles i permanentment actualitzats. Pel que poden ser una interminable font d'informació per als alumnes.
A més, sabem que les noves tecnologies estan presents hui en dia per tot arreu, pel que es necesari introduir als nostres alumnes des de ben petits en elles, i perquè no, començant per les xarxes socials que són les més comuns entre els joves.
COM UTILITZARIA LES XARXES SOCIALS A CLASSE:
Nosaltres com a professors hem de saber donar-li un bon ús i aprofitar del tot aquestes eines.
Jo a la meua aula utilitzaria, per exemple, el twitter com a forma de resumir textos, ja que els caracters són reduits i així aprenen a simplificar la informació més important.
En quant al Facebook, l'utilitzaria com a font i recull d'informació, on mitjaçant els grups de facebook podriem parlar de temes en concret, pujant informació relevant, etc. També podem utilitzar-lo com a recull de records de classe, per exemple, si anem d'excursió després pujarem totes les fotos i els alumnes podran comentar-les, parlar de la excursió, el que més els ha agradat, etc.
·Una forma d’utilitzar didàcticament internet, ús educatiu.
·Una activitat de recerca d’informació de forma guiada.
·L’activitat se centra en l’ús de la informació, anàlisi, síntesi més que en la recerca.
·Els alumnes treballen autònomament construint el coneixement
·El docent orienta tot el procés.
2.- Tipus de Webquest
Webquest a curt termini
Webquest a llarg termini
3.- Parts d’una webquest
·Introducció
·Tasca
·Procés
·Avaluació
·Conclusió
·Orientacions
5.- Definició Caça del Tresor.
·La caça del tresor són una serie de preguntes i una llista d’adreces o pàgines web de les quals poden extreure’s o inferir-se les respostes.
·Existeix una pregunta final que serveix per a poder integrar tot els coneixements que s’han desenvolupat en els passos anteriors
·Son una eina TIC excel·lent per a utilizar-se en el saló de clases sota el principi que “primer és la metodología i després la tecnología”
·Presenta l’avantatge que aquesta metodologia es pot utilizar sense internet per a aixó són necessàries revistes, periòdics i/o llibres.
AMPLIACIÓ:
Què són les WebQuest:
Una de les activitats més corrents efectuades pels alumnes en Internet és la cerca d'informació, sovint amb ajuda dels motors de cerca com Google, Alta Vista o Yahoo. No obstant açò, aquestes recerques són activitats difícils que prenen molt temps i que poden resultar frustrants si els objectius no són reflectits clarament i explicats al principi.
WebQuests són activitats estructurades i guiades que eviten aquests obstacles proporcionant als alumnes una tasca ben definida, així com els recursos i les consignes que els permeten realitzar-les.
En lloc de perdre hores a la recerca de la informació, els alumnes s'apropien, interpreten i exploten les informacions específiques que el professor els assigna.
Investigar en la Web és senzill i de simple aplicació, ja que és fàcil de realitzar i permet que tant novençans com a experts en Internet participen. Investigant en la web s'incorpora als estudiants en tasques efectives, estimula a la col·laboració i discussió, i és de fàcil integració en el curriculum escolar. El professor ha de suggerir un tema d'exploració i apuntar a alguns llocs de la Web on l'alumne ira a cercar la informació que necessita. A mesura que els docents van familiaritzant-se amb la web i els mecanismes de cerca, i aprenen a desenvolupar estratègies d'optimització de la seua saber a través de la comunicació, cerca i processament d'informació, passen a proposar els temes i els alumnes van a cercar solament les solucions. En l'últim estat de total autonomia, els estudiants poden proposar temes d'interès al professor que passa a triar entre ells el que siga més convenient per a l'aprenentatge personal i del grup.
La de les WebQuest, una estratègia didàctica en la qual els alumnes (des de meitat de primària fins a universitat) són els que realment construeixen el coneixement que després van a aprendre. Se'ls organitza en grups, se'ls assignen rols i han d'elaborar un producte que va des d'una presentació, o un document, fins a una escenificació teatral o un guió radiofònic, etc., representant el més ajustat possible les diferents postures dels rols. És un disseny molt prometedor.
Açò és no solament una nova manera perquè els professors ensenyen també és una nova manera perquè els alumnes aprenguen.
WebQuests a curt termini:
La meta educacional d'un WebQuest a curt termini és l'adquisició i integració del coneixement d'un determinat contingut d'una o diverses matèries i es dissenya per a ser acabat d'un a tres períodes de classe.
WebQuests a llarg termini:
Es dissenya per a realitzar-ho en una setmana o un mes de classe. Implica major nombre de tasques, més profundes i elaborades; solen culminar amb la realització d'una presentació amb una eina informàtica de presentació (Powert Point, pàgina web,..).
Una nova modalitat inspirada en el concepte de les WebQuests creat per Bernie Dodge són les
MiniQuest:
Consisteixen en una versió de les WebQuests que es redueix a sol tres passos: Escenari, Tasca i Producte. Poden ser construïdes per docents experimentats en l'ús d'Internet en 3 o 4 hores i els estudiants les realitzen completament en el transcurs d'una classe de 50 minuts. Poden ser utilitzades per docents que no compten amb molt temps o que amb prou faenes s'inicien en la creació i aplicació de les WebQuests. Són un punt d'inici lògic per als professors que compten amb diferents nivells d'habilitat per a crear ambients d'aprenentatge en línia. Els docents nous en el món de l'Internet trobaran en les MiniQuests un model intuïtiu, realitzable i que per tant els ajudarà a donar els seus primers passos en la construcció d'Activitats d'Aprenentatge Basades en la Xarxa
Una “Caça de Tresor” és una de les estructures d'activitat didàctica més populars entre els docents que utilitzen Internet en les seues classes especialment en els països anglosaxons.
En espanyol existeix poca bibliografia sobre aquest tema, a destacar el treball de Jordi Adell professor del Departament d'Educació de la Universitat Jaume I, el seu treball Internet en l'aula: A la caça del tresor, juntament amb el de Francisco Muñoz de la Penya en la seua magnífica Web http://www.aula21.net/ han constituït les fonts per a elaborar gran part dels continguts d'aquesta secció.
Les Caces del Tresor són alguna cosa tan senzill com una fulla de treball o una pàgina web amb una sèrie de preguntes i un llistat d'adreces d'Internet en les quals els alumnes han de cercar les respostes. Al final s'ha d'incloure la “gran pregunta”, la resposta de la qual no apareix directament en les pàgines web visitades la qual exigeix integrar i valorar l'après durant la cerca. Les caces de tresors són estratègies útils per a adquirir informació sobre un tema determinat i practicar habilitats i procediments relacionats amb les TIC i amb l'accés a la informació a través d'Internet. Entre altres coses ens permeten millorar la comprensió lectora dels alumnes i ensenyar-los a cercar informació en Internet. Les podríem situar en un nivell per sota de les ja que no acostumen a proposar als alumnes la resolució de cap.
Els passos a seguir per part del professor/a se poden resumir així:
Identificar una idea/concepte que volem reforçar o introduir.
Cercar en la Web llocs que introduïsquen i/o reforcen el concepte.
Elaborar qüestions la resposta de les quals l'alumne trobarà en aquests llocs.
Elaborar una fulla de treball en format html i posar-la en un servidor, en el disc dur dels *PCs de l'aula o bé lliurar-los una fulla impresa.
Aquesta fulla, l'estructurarem en 6 apartats:
a) Introducció: on es proveeix a l'alumne la informació inicial de l'activitat, en ella descriurem la tasca i les instruccions per a dur-la a terme. Hem de procurar motivar-ho i despertar el seu interès mostrant-la atractiva i divertida.
b) Preguntes: Farem un llistat numerat de preguntes a contestar. Segons l'edat dels nostres alumnes poden ser:
Preguntes directes en el cas d'alumnes mes xicotets. Per a formular-les, hauríem de copiar i pegar les frases exactes que contenen la informació rellevant que volem que troben (una de cada pàgina web de la llista de recursos) i després transformar-les en preguntes directes).
Preguntes que impliquen activitats més complexes per a alumnes més majors. Formularem preguntes que impliquen activitats més complexes, relacionades amb la lectura comprensiva, la inferència, la reunió i organització d'informació, la comparació, etc. Si plantegem petites activitats, han de poder-se realitzar amb certa rapidesa: llegir un mapa, efectuar un càlcul, esbrinar el resultat d'una petita simulació, etc.
c) Recursos: consisteixen en una llista de llocs Web que el professor ha localitzat per a ajudar a l'estudiant a respondre a les preguntes o realitzar les activitats. Aquests són seleccionats prèviament perquè l'estudiant puga enfocar la seua atenció en el tema en lloc de navegar a la deriva. Es poden utilitzar cercadors especialitzats o genèrics. També podem utilitzar o adaptar una “caça del tresor” de les quals existeixen en Internet elaborades i provades per altres professors.
d) La gran pregunta: és recomanable la seua inclusió amb alumnes més majors. Es tracta d'incloure una pregunta final, global, la resposta de la qual no es trobe directament en cap pàgina de la llista de recursos, sinó que depenga de les respostes a les preguntes anteriors i de l'après cercant les respostes. Idealment, hauria de coincidir amb un objectiu curricular i pot incloure aspectes valoratius i d'opinió personal sobre el tema cercat.
Ací podríem treballar normes, actituds i valors demanant que els alumnes reflexionaren sobre les implicacions personals, socials, polítiques, etc. del tema de la caça (si es presta a açò).
i) Avaluació: Es tracta de fer una descripció clara de quina i com s'avaluarà l'après. La manera més senzilla d'avaluar una caça és en funció del producte: és a dir, de la quantitat i qualitat dels encerts dels estudiants. No obstant açò, és interessant establir alguns indicadors de la qualitat del procés: grau d'elaboració de les estratègies de cerca, originalitat, treball en equip, maneig de la tecnologia, etc.
Una pràctica recomanable és corregir la caça entre tots i donar oportunitat que aquells alumnes que no han trobat les respostes o les han elaborat poc, la refacen amb la col·laboració del professor.
f) Crèdits: es tracta de fer un llistat de fonts de les quals faces ús en la teua "caça" ja siguen imatges, text o so, proporcionant enllaços a la font original que expresse els agraïments als proveïdors d'aquests recursos o d'algun altre tipus d'ajuda.
En aquesta presentació podem aprendre més en profunditat com utilitzar una webquest amb un tutorial. També explica què és, quins són els creadors, com s'estructura, i moltes eines de la webquest molt interessants i que ens poden ser útils en la nostra funció docent per a utilitzar a l'aula.
En aquesta presentació podem veure la explicació de què és una caça del tresor: Les seues característiques, els objectius, els seus beneficis, l'estructura i per últim exemples. És una sintesi de la informació interessant si volem tenir una idea principal del que són les caçes del tresor.
COMENTARI PERSONAL:
l'estructura d'una webquest és una versió detallada i molt més àmplia que una miniquest que consisteix en una Introducció, Tasca: en les quals existeixen tasques i subtarees, el Procés en l'expliquen els recursos i l'Avaluació per a poder arribar a generar una conclusió i un aprenentatge significatiu, la finalitat del qual és orientar l'activitat acadèmica d'acompliment en l'aprenent donant-li la descripció detallada del desenvolupament de l'activitat.
En la meua opinció pense que tant les webquest com la caça del tresor són bones eines de treball en la'aula, ja que aporten a més del treball diari, un aprenentatge significatiu de la utilització de les noves tecnologies, que com sabem, són molt importants i es troben per tot arreu, pel que hem de familiaritzar-nos amb elles des d'un primer moment.
Jo les utilitzaria a qualsevol matèria, ja que són una forma de fer exercicis diferent, més dinàmica i d'una manera més entretinguda. Per exemple, en la matèria de ciencies social faria exercicis en els que han de buscar informació en internet per poder contestar, així fomentaria tant la materia donada com les noves tecnologies.
